La Fundació Vicente Ferrer projecta a Terrassa el seu últim documental " El camí dels somnis", una conmovedora reflexió sobre l'esperit de superació

Seguint amb el projecte de fer cinefòrums de temes solidaris a la ciutat de Terrassa, ahir va projectar-se al Cinema Catalunya el documental  “El camí dels somnis”. Un llargmetratje que ha estat gravat entre Catalunya i la Índia, concretament a  Anantapur, on dues joves viatgen deixant casa seva per dedicar-se completament a l’ajuda humanitària.

Alba i Núria,dues joves invidents decideixen tornar a la Índia per a repetir la seva experiència de l’any anterior a la Fundació Vicente Ferrer ensenyant a nens amb problemes de vista a utilitzar els ordinadors, especialment Word i Excel.

Les dues estudiants van conèixer al “pare” Vicente Ferrer que els hi va mostrar el seu agraïment per la seva tasca i els hi va dir emocionat que tan de bó elles mateixes poguessin mirar-se en un mirall i observar la seva bellesa, incrementada per la seva personalitat entregada a ajudar al pròjim, el seu esperit de superació i la seva generositat .

Segons el director, Jordi Soler: “Les experiències allà (Fundació) viscudes marcaran el recorregut d’un camí que porta a la realització del seus somnis"

Fotograma de la pel·lícula: Alba i Núria visitant la maternitat de la Fundació

La presentació de l’acte va anar a càrrec de Lancy Dodem, portaveu de la Fundación Vicente Ferrer, l’actual representant de la Fundació a Terrassa Francesc Cardellach i Juli Puigantell.

Lancy Dodem va néixer a la Fundació i allà va ser on va créixer i va estudiar gràcies a Vicente Ferrer, va ser el seu primer nen apadrinat, però Dodem el considera un pare.

Ara s’enorgulleix de ser portaveu de la Fundació: "és una bona forma de retornar tot el que he rebut i a la vegada treballar per al meu país".

Lancy Dodem va fer reflexionar als assistents a l’acte sobre la importància de l’existència de les ONG’s que serveixen per a que “les nostres mans puguin arribar més enllà”; també va aprofitar per a agraïr a la ciutat de Terrassa la seva eterna disposició a col·laborar amb la Fundació Vicente Ferrer.

La pel·lícula és, sense cap mena de dubte, tota una lliçó sobre la superació pròpia i sobre l’amor a la vida. Porta a plantejar que tot i els inconvenients que la societat (o la pròpia genètica de les protagonistes) o nosaltres mateixos ens posem en el nostre dia a dia, sempre podem anar més enllà i fer-nos útils ajudant a aquell que està més necessitat. 

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA:

http://www.youtube.com/watch?v=3FnX3pVaZzs&feature=player_embedded

WEB DE LA FUNDACIÓ VICENTE FERRER:

http://www.fundacionvicenteferrer.org/es/

"El consumidor no va a trobar els mitjans; ells l’han de sortir a buscar"

Jordi Soler dona la seva opinió sobre com són, com haurien de ser i com seràn els mitjans de comunicació

Seguint amb el cicle de conferències “Temps per saber; Catalunya i els seus reptes”, el passat dilluns Terrassa va conèixer la visió d’en Toni Soler sobre “Els mitjans”.

El polifacètic català assegura que tot i que a Catalunya no tenim grans lobbys o ambaixadors som creadors, és més, “tenim superàvit de creació cultural de bon nivell”, el problema és que no s’encarrila bé per tal que sigui coneguda. Així doncs, Madrid ha patit una invasió pacífica de creatius catalans que marxen per a triomfar, segons el periodista i guionista.

Per això es necessiten els mitjans, com va avançar el presentador de l’acte, el també periodista Joan Carles Peris, “no és possible la supervivència d’un país sense uns mitjans de comunicació que alimentin la seva cultura”.

Soler creu en el producte ben fet amb enginy i un toc de ficció, per això valora positivament TV3, una cadena de referència informativa capaç d’explicar què passa en l’entorn més proper i què passa fóra vist amb els ulls dels d’aquí. També va fer èmfasi en que gràcies a TV3 s’ha estès l’ús social del català. TV3 compleix per tant, la tasca més insubstituïble de la TV: enfortir la llengua –en aquest cas el català -.

No tot van ser bones visiones dels mitjans; el convidat a la conferència va opinar que en un futur els diaris només sortiran en paper els caps de setmana, però acabar desapareixent totalment del món imprès i restringir el seu ús a les pantalles.

Va reflexionar sobre si és viable o no: “els consumidors han d’assumir que cal pagar ja sigui poc o molt per arribar a la informació” i aquí es troba el gran repte: cal convèncer als consumidors que els periodisme rigorós i ben fet té un preu.

Segons el periodista, la revolució digital, igual que la neolítica i la industrial van implicar un canvi en la manera de viure; ara ens informem més, abans i interactuem amb la informació, els problemes que presenta la revolució de les multimèdies són l’excés d’informació, que satura al públic, i que segons aquests internautes la xarxa ha de ser lliure i gratuïta, pel que resulta impossible intentar obtenir beneficis. Així doncs, cal “analitzar i trobar la manera de fer que els nostres mitjans siguin internacionals i accessibles a tothom i a la vegada generin uns ingressos.

Toni Soler i Joan Carles Peris en un moment de la conferència en el Centre Cultural

En el torn de preguntes el nombrós públic va mostrar interès pel futur de les televisions públiques, al que Soler va contestar ràpidament sentenciant que la televisió privada mai serà capaç de substituir a la pública, especialment en els continguts culturals;  i en Joan Carles Peris va mostrar el seu pessimisme enfront el futur dels periodista com a gremi, que tot i la que la necessitat d’informació pot passar qualsevol barrera, hi ha masses (futurs) periodistes, tenim uns mitjans limitats i serà quelcom difícil tot i que no impossible.

Finalment, l’acte va acabar deixant entre els assistents el convenciment que ja sabien alguna cosa més sobre els mitjans de comunicació a Catalunya, els pros i contres de la nova era de la informàtica i de l’internet i el convenciment que hauran d’anar fent-se a la idea que no tot serà flors i violes –gratuïtes- en els mitjans de comunicació d’un futur cada cop més proper.




Fotografia: Cristóbal Castro.

Terrassa roda un lip dub multitudinari per reivindicar els drets dels discapacitats

Ahir al matí el parc de Sant Jordi es va vestir de coloraines per ser l’escenari d’un gran lip dub* que serà presentat el proper 2 de desembre  a l’Auditori de Terrassa per a commemorar el Dia Internacional de la Discapacitat.

Els més de 700 participants van trobar-se a les 10 al parc per a assajar el ball de la tornada de la cançó escullida, que era Crida, de Miquel Abras

http://www.youtube.com/watch?v=Igsy70gZUoY&ob=av2e

Els participants aprenent la coreografia

Tan bon punt els voluntaris anaven arribant al punt de robada del parc(zona pícnic) se’ls hi donava un guant blanc pintant de colors per al ball final. Cada associació també anava caracteritzada amb quelcom que l'identifiqués, amb vestits típics hindús el grup de Bollywood o vestits de cowboys els del grup de country.

Moltes associacions van voler formar part del gran acte com ara el grup de puntaires, d’embarassades, de Joves de Can Tusell, l’Esbart, l’Acció teatre, el Club Natació Terrassa, les escoles Fàtima, Crespinell, Heura, El pi;  l’IES Montserrat Roig; els esplais de Can Palet, de Ca n’Aurell o El Globus, FUPAR, Diables, PRODIS, un grup de Bollywood, els Geganters o Castellers  entre d’altres.

Un moment del rodatge del lip dub

Un cop apresa la coreografia, els grups que ja havien estat informats previament per correus electrònics de la zona on estarien i del que haurien de fer van anar a les seves respectives posicions i després de 3 intents, la quarta vegada la ser l’encertada.

La càmera va recòrrer gran part del parc i va acabar el seu recorregut a la façana principal de la Masia Freixa, on tots els grups s'havien anat reunit un cop la seva zona havia estat enregistrada per acabar fent un ball conjunt on els colors i les ganes d'avançar pel que fa al respecte i reconeixement a la discapacitat que és té a la ciutat, així ho deia una gran pancarta: "Aquesta és la nostra ciutat, encara queda molt per fer".

El polític Manel Pérez d'ICV-EUiA va participar en l'acte

El matí ple de gresca, xerinola i música es va acabar amb una gran xocolatada per als participants.

El lip dub va finalitzar amb davant de la Masia freixa amb tots els participants celebrant el Dia Internacional de la Discapacitat

*Un lip dub és un vídeo musical fet per un grup de persones que fan playback, gestos i moviments amb una cançó.

PxC: "Nosaltres també volem obrir les portes a la immigració...per que marxin!"

El passat dijous 10 de novembre, diversos membres del partit polític de Plataforma per Catalunya

(PxC) van venir a Terrassa a fer un meeting que forma  part de la seva campanya electoral per promocionar el partit.

Terrassa va escoltar durant  tot el dia lemes de la campanya per mitjà d’unes furgonetes amb altaveus, també hi havia voluntaris repartint calendaris i fulletons del partit polític.

A les 19.30 passades va començar l’acte a l’interior del Centre Cívic Municipal President Macià. A l’exterior, un grup nombrós de ciutadans organitzats pel moviment  dels  Indignats de la ciutat es manifestaven en contra del partit, titllat de feixista per les seves idees xenòfobes.

Durant l’acte van tenir la paraula Josep Maria Anguix, representat del partit al Vallès Occidental que va parlar dels manifestants del fora del centre cívic com a “gentuza” i paràsits de la societat aprofitant-se dels immigrants cobrant subvencions amb les ONG.

Va mostrar la seva indignació per la mala acció de l’Ajuntament de Terrassa que, segons assegurava, l’havien trucat  demanant-li respecte amb la seva campanya vers la ciutat  però que no havien estat capaços d’aconseguir l’absència d’indignats com Plataforma per Catalunya havia demanat prèviament.

A continuació, va parlar Marta Priego, la número dos de la llista del Senat de PxC, que va engrescar als assistents comentant convençuda que “la nació catalana s’està dissolent i perdent la seva identitat” a causa de l’alt nombre d’immigrants, que suposen un desordre en la societat; “especialment l’immigrant islàmic, que no vol integrar-se”, va acabar alçant la veu per dir que l’únic vot contra la invasió de Catalunya, és el de PxC”.

August Armengol, regidor de l’Ajuntament del Vendrell, va explicar el seu projecte d’aquestes eleccions per a aconseguir regidors a Barcelona, on la feina va ser més escassa en les últimes votacions i en aquestes s’ha treballat amb fermesa. Va concloure la seva intervenció assegurant que el motiu de la crisis mundial en la que estem immersos és la globalització: la lliure circulació de persones, capitals i mercaderies i abans de seure va explaicar que ell també vol obrir les portes ala immigració PERQUE MARXIN!(va cridar efusivament, i el públic va respondre amb aplaudiments ben forts, alabances i confirmant el seu discurs)

Finalment, l’esperada intervenció del president de PxC, Josep Anglada va ser rebuda per uns càlids aplaudiments i crits de lloança cap al polític.

Va començar el seu discurs polític de manera poc ortodoxa, explicant que havia pensat en portar mata-rates per aquells que l’esperaven fora, però que tan sols hi havia 4 perroflautes i que no valia la pena preocupar-se. Va explicar titubejant (potser pel nervis) que els manifestants li tenen por perquè saben que PxC no serà política podrida- terme amb el que defineix els demés partits- i que el pròxim cop que pugui venir a terrassa, ho farà com a diputat del govern. 
Repetia que PxC és cada dia una opció política més consolidada; ja que defugen de la escòria social(va dir senyalant a l’exterior del centre cívic, des d’on es sentien protestes i crits del moviment 15-M), que cada dia els militants del seu partit fan pujar més l’esperança d’un futur millor, perquè la situació és cada dia pitjor. Va treure de nou el tret troncal de la seva política: l’immigrant ve a Espanya a treure’ns els treball, venen amb el cap alt i les butxaques buides i el PSOE i el PP han traït a la classe treballadora del país obrint-los les fronteres i donant facilitats.

També va explicar altres punts del seu programa, com prohibir l'ús públic del burka o qualsevol mocador relacionat amb l'Islam o onar més importància al producte interior en contra de la competència estrangera :“primer els de casa”, la reducció dels privilegis dels que gaudeixen la casta política, com els cotxes i les VISA oficials o els sous vitalicis dels diputats.

Añadir leyenda

Quan els assistents van començar a abandonar l’acte, els indignats, que no havien parat de tararejar coses com: “no, no, no, nazis no” o “fora els racistes i feixistes, ni a terrassa ni enlloc”, havient estar tot l’acte fent enrenou. Van rebre als assistents al meeting amb una gran pancarta i amb petits cartells, amb els que pretenien denunciar i mostrar-se en desacord públicament  de la ideologia racista del partit  o “nazi” com deien alguns, malgrat que no descartaven una baralla si algú pro-PxC esl insultava o es ficava amb la seva causa. 
Els mossos i la policia municipal van restar durant tot el meeting  controlant el cordó policial, amb furgonetes que també impedien el pas, aquest agents van ser insultats i menyspreats per alguns manifestants però no va haver violència física.

Quan els assistents a l’acte van començar a sortir del Centre cívic, els insults van predominar l’ambient, ja violent de per si, i fins i tot, alguns ous van sortir volant cap als pro-Anglada, però cap projectil va arribar a donar a ningú.

Finalment, els agents antidisturbis van decidir que ja no tenien res a fer allà i van marxar sense haver de lamentar cap accident en l’acte.

El pròxim diumenge es veurà si l’objectiu de PxC de tenir més vots ha sigut assolit amb èxit o han guanyat els indignats a l’àrdua batalla contra el xenòfobisme.





Fotografies cedides de Cristóbal Castro i de Maria Castro.

Tots sants amb crisi, menys assistència i un nou ossari

 El passat dia de Tots Sants, va ser una celebració una mica diferent a la de cada any a la ciutat de Terrassa.
Les llargues cues de cada any per entrar a l’aparcament, eren inexistents i a les 13 hores ja es podia aparcar amb normalitat, al contrari d’altres anys, on el  flux de cotxes és constant durant tot el dia.

En comptes de fins a una vintena de paradetes de flors a l'entrada, hi havia tan sols 10,ja que aquest any, com era d’esperar,  la gent havia optat per portar-se les flors de casa per tal d'estalviar-se els preus incrementats pel dia dels morts. Els venedors explicaven que cada cop s’està posant més de moda posar flors de plàstic a les tombes, ja que són més econòmiques, i al no pansir-se donen un millor aspecte a la làpida sense haver d’estar anant a canviar-les.

Un parell de dones es tornen per pujar a unes escales per netejar

Altrament, el negoci dels escaleristes, joves i homes que s’ofereixen a pujar amb les seves escales a les tombes més altes i netejar-les per la voluntat, també està a la baixa; molts explicaven que van estar-se gran part del matí asseguts al banc o que feien feines per les que rebien “Un trist gràcies” o “ 50 cèntims, que els entenc però jo també he de comprar menjar per la meva família”, explicaven incrèduls, i senyalàven que aquest any per tal d'estalviar-se diners, la gent s'arriscava a caure pujant ells ells mateixos a netejar, però reconeixien que no podien reclamar més als seus clients, perquè els vigilants dels cementiris podien fer-los fóra i “fastidiar-nos així la resta del dia”.

Detall d'un ram de flors decoratiu d'una tomba

El nou ossari

El cementiri de Terrassa, tot i la crisi actual, durant la diada de Tots Sants estrenava un ossari nou, ja que a l’altre no hi cabien més ossos. Aquest nou ossari està situat al costat de la porta d’entrada secundària; consta de 3 boques per a distribuir les restes i amb una passarel·la interna per la que els ossos podràn ser distribuïts manualment per la instal·lació i augmentar-ne així la capacitat. La nova construcció ha costat 112.000euros aproximadament i ha estat dissenyada de manera que no malmeti la visió de la zona on està emplaçada.

  
També s’ha arreglat la porta per a vehicles del cementiri que es troba al costat del nou ossari, però s’ha fet amb molta cura i només per una part, per tal de no danyar la paret on van ser afusellats i enterrats en fosses comunes sense identificació un gran nombre d’habitants republicans de la ciutat catalana.

Imatge de l'aparcament buit en comparació a anys anteriors.

Un dels passadissos replets de flors.