El lipdub de la Taula de la Discapacitat de Terrassa, tot un èxit

Com Unapetitagranciutat ja havia noticiat abans, el passat 20 de novembre va rodar-se al Parc de Sant Jordi de Terrassa un Lipdub per conmemorar el Dia de la Discapacitat.

El lipdub va presentar-se el 2 de desembre en un acte a l'Auditori de la ciutat al matí i en un acte obert a tothom al Vapor Ventalló, on va poder assistir un major nombre de persones a veure un vídeo amb testimonis, tot el making off del lipdub i l'esperada gravació. 
Al acabar l'acte, va donar-se xocolata desfeta amb melindros a tots els assistents mentre el lipdub anava sent emès a la gran pantalla instalada al mig de la plaça per a l'ocasió.
el vídeo del lipdub, que porta un dia penjar a la xarxa, ja està a prop de les 400 visites a youtube, on tothom en pot gaudir i fer-ne difusió per a un millor món, que en els temps que corren, no va gens malament. 

Xocolata amb melindros van tancar l'acte

Moment de la presentació del lipdub al Vapor Ventalló

________________________________________________________

Avui, i sense que serveixi de precedent, em prendré una llicència per a donar una breu opinió. 

Ni és el lloc ni toca, però és el que hi ha.

Sóc voluntària de Fupar, una fundació de Terrassa que facilita la vida a moltes persones discapacitades i als seus familiars, que sovint pateixen més que el propi discapacitat.

D'això parlaré avui: de com quan vaig pel carrer amb els nois del grup d'amics (els divendres de 17 a 19h donem un volt, anem al cinema, a bars, a museus..com si un grup d'amics que queda es tractés i realment, no deixa de ser això), hi ha mares que agafen als seus fills amb força, de com als autobusos la gent que està aprop nostre s'aixeca i s'allunya, de les mirades de nois i noies de 15 anys o de les de gent de la meva edat, d'amics... aquestes fan més mal.

Hi ha qui no entén com puc "malgastar" el meu temps en quelcom així, si no ho entenen des d'un principi, per molt que el hi ho intenti explicar, això sí que serà temps malgastat.

No demano medalles, no ho faig per això, ni tan sols per lloances. 
Demano RESPECTE a tots aquells que per genètica o per coses de la vida han hagut de "ser diferents", demano que no tel's miris amb fàstic pel carrer, avisis al teu amic i els dos rieu, o si més no dissimuleu que no són tontos; i el que últimament més em té trastocada... si ara mateix et demanés un insult, aposto a que podries dir-me 10 ó 20 sense haver-t'ho de pensar gaire. 

Així doncs, quan vulguis ficar-te amb algú ja sigui de broma o de veritat, no cal que li diguis retrassat, down o "fupar"(insult molt utilitzat a Terrassa) doncs no és quelcom amb que insultar, són malalties agreujades per la societat que tendeix a recloir a aquells que no encaixen o que són més díficils d'educar, endarrerrint així el seu aprenentatge, és una fundació que treballa amb intensitat per a que persones discapacitades puguin tenir una millor qualitat de vida, oferint activitat laboral, formació professional, cultural i d'atenció diürna a tot aquell qui la necessiti. Insulta a qui vulguis i de la manera que vulguis, però si més no, tingues una mica de respecte per aquells que no poden defensar-se, no hauria de ser insult i no ho és però la societat resulta molt cruel per aquells que no ho mereixen. 
Reflexioneu, siusplau

Maria.