Ja és oficialment nadal a Terrassa

Ja fa dies que la ciutat va començar a preparar-se per les festes més familiars de l'any. La tradicional Fira de Sta Llúcia que es fa cada any a la Plaça Vella desde finals dels anys 50. Les 16 paradetes van estar venent arbres, tions, caganers, molsa, figuretes pel pessebre i diverses coses típiques de les festes entre els dies 2 i 19 de desembre.

  

Aquest any, l'el·laboració del pessebre ha estat a càrrec de l'Agrupació de Pessebristes i de Càrites, per a la redacció del missatge oficial que el naixement transmet, i que es basa en valors com l'acollida, la promoció de la persona per a que visqui dignament, o la convicció que un altre món és possible éste transmite y que se basa en valores como la acogida, la promoción de la persona para que viva dignamente, o la convicción de que otro mundo es posible. Per a l'el·laboració del Betlem, han estat treballant 3 persones durant vuit hores diàries des del mes d'agost. El pessebre podrà veure's en el Raval de Montserrat fins a després de reis.

La il·luminació del carrer Cremat amb l'Ajuntament de fons

La nadalencia il·luminació de l'Ajuntament de la ciutat

Des de el blog UnaPetitaGranCiutat us desitjem un bon nadal i un feliç any nou carregat de bones expectatives.

El lipdub de la Taula de la Discapacitat de Terrassa, tot un èxit

Com Unapetitagranciutat ja havia noticiat abans, el passat 20 de novembre va rodar-se al Parc de Sant Jordi de Terrassa un Lipdub per conmemorar el Dia de la Discapacitat.

El lipdub va presentar-se el 2 de desembre en un acte a l'Auditori de la ciutat al matí i en un acte obert a tothom al Vapor Ventalló, on va poder assistir un major nombre de persones a veure un vídeo amb testimonis, tot el making off del lipdub i l'esperada gravació. 
Al acabar l'acte, va donar-se xocolata desfeta amb melindros a tots els assistents mentre el lipdub anava sent emès a la gran pantalla instalada al mig de la plaça per a l'ocasió.
el vídeo del lipdub, que porta un dia penjar a la xarxa, ja està a prop de les 400 visites a youtube, on tothom en pot gaudir i fer-ne difusió per a un millor món, que en els temps que corren, no va gens malament. 

Xocolata amb melindros van tancar l'acte

Moment de la presentació del lipdub al Vapor Ventalló

________________________________________________________

Avui, i sense que serveixi de precedent, em prendré una llicència per a donar una breu opinió. 

Ni és el lloc ni toca, però és el que hi ha.

Sóc voluntària de Fupar, una fundació de Terrassa que facilita la vida a moltes persones discapacitades i als seus familiars, que sovint pateixen més que el propi discapacitat.

D'això parlaré avui: de com quan vaig pel carrer amb els nois del grup d'amics (els divendres de 17 a 19h donem un volt, anem al cinema, a bars, a museus..com si un grup d'amics que queda es tractés i realment, no deixa de ser això), hi ha mares que agafen als seus fills amb força, de com als autobusos la gent que està aprop nostre s'aixeca i s'allunya, de les mirades de nois i noies de 15 anys o de les de gent de la meva edat, d'amics... aquestes fan més mal.

Hi ha qui no entén com puc "malgastar" el meu temps en quelcom així, si no ho entenen des d'un principi, per molt que el hi ho intenti explicar, això sí que serà temps malgastat.

No demano medalles, no ho faig per això, ni tan sols per lloances. 
Demano RESPECTE a tots aquells que per genètica o per coses de la vida han hagut de "ser diferents", demano que no tel's miris amb fàstic pel carrer, avisis al teu amic i els dos rieu, o si més no dissimuleu que no són tontos; i el que últimament més em té trastocada... si ara mateix et demanés un insult, aposto a que podries dir-me 10 ó 20 sense haver-t'ho de pensar gaire. 

Així doncs, quan vulguis ficar-te amb algú ja sigui de broma o de veritat, no cal que li diguis retrassat, down o "fupar"(insult molt utilitzat a Terrassa) doncs no és quelcom amb que insultar, són malalties agreujades per la societat que tendeix a recloir a aquells que no encaixen o que són més díficils d'educar, endarrerrint així el seu aprenentatge, és una fundació que treballa amb intensitat per a que persones discapacitades puguin tenir una millor qualitat de vida, oferint activitat laboral, formació professional, cultural i d'atenció diürna a tot aquell qui la necessiti. Insulta a qui vulguis i de la manera que vulguis, però si més no, tingues una mica de respecte per aquells que no poden defensar-se, no hauria de ser insult i no ho és però la societat resulta molt cruel per aquells que no ho mereixen. 
Reflexioneu, siusplau

Maria. 

Pere Navarro es compromet a obrir una nova etapa pel PSC plagada de polítiques socials

Mayoral presentant a Navarro sota l'atenta mirada d'aquest últim

Pere Navarro, alcalde de Terrassa  i un dels 4 candidats a rellevar a Montilla en el càrrec de primer secretari del PSC va desgranar ahir en el teatre principal les seves propostes i objectius per a una nova política del PSC, de caire més social i volent revisar la relació que té el PSC amb el PSOE en un discurs anomenat  “El canvi que estàs esperant”en el que va acabar confessant que igual que la  gran majoria de ciutadans, ell també espera aquest canvi.

Josep Mayoral, l’alcalde de Granollers(també del PSC) va ser qui va presentar a Navarro; omplint el seu discurs d’alabances cap al seu amic; va destacar l’esperit crític, la bona política social, l’interès pel diàleg amb els ciutadans i la poca conformitat del seu company de partit, al que va destijar molta sort en les eleecions del pròxim cap de setmana recordant que “el primer secretari que el PSC necessita ara mateix es diu Pere Navarro”.

Navarro va fer una repassada pels inicis del PSC i de com ha anat evolucionat fins a la situació actual. Va confessar que s’ha passat moltes hores conversant amb la gent, per tal de copsar l’ambient que envolta al congrés i va comprometre’s a continuar-ho fent si es escollit secretari general del PSC.

L’alcalde va criticar el món actual, regit per la llei del mercat i del benefici econòmic; on la majoria d’activitats humanes es comercialitzen.

Pere Navarro durant l'acte celebrat en el Teatre Principal de Terrassa

Va exposar el seus objectius, com la renovació del projecte del PSC, una obertura a la participació, una nova cultura organitzativa, una major connexió amb la societat i una modernització del discurs del partit i de les seves propostes. També va mostrar un especial interés per una política i societat que tinguin en compte als joves, a la gent gran i a  la biosostenibilitat .

El candidat a primer secretari va donar el seu parer sobre els erros  del PSC comesos en els últims 12 anys i que s’haurien de reconèixer. Va motivar als assistents amb la seva intenció de fer un nou projecte en aquests temps tan díficils “i a la vegada emocionants”.

L'alcalde de Terassa va explicar que vol gent valenta, no conservadora; i va mostrar un PSC catalinsta, que vol el benestar de tothom a través de la cohesió social i per això vol que el PSC faci sentir la seva veu en la política espanyola, sentenciant que “són necessàries més veus en català defensant una Espanya federal i més veus en castellà defensant l’autonomia i l’autogovern de Catalunya.”

Navarro va concloure amb la oportunitat  històrica que s’ha donat a la política catalana del PSC de ser pionera en la dignificació de la política, de com ell mateix i el partit necessitem opinions, propostes, crítiques i compromís per par de la ciutadania; el país necessita un nou PSC i Pere Navarro es compromet a obrir una nova etapa.

Pere Navarro essent felicitat per la seva dona Àngles i observat per Iceta

La Fundació Vicente Ferrer projecta a Terrassa el seu últim documental " El camí dels somnis", una conmovedora reflexió sobre l'esperit de superació

Seguint amb el projecte de fer cinefòrums de temes solidaris a la ciutat de Terrassa, ahir va projectar-se al Cinema Catalunya el documental  “El camí dels somnis”. Un llargmetratje que ha estat gravat entre Catalunya i la Índia, concretament a  Anantapur, on dues joves viatgen deixant casa seva per dedicar-se completament a l’ajuda humanitària.

Alba i Núria,dues joves invidents decideixen tornar a la Índia per a repetir la seva experiència de l’any anterior a la Fundació Vicente Ferrer ensenyant a nens amb problemes de vista a utilitzar els ordinadors, especialment Word i Excel.

Les dues estudiants van conèixer al “pare” Vicente Ferrer que els hi va mostrar el seu agraïment per la seva tasca i els hi va dir emocionat que tan de bó elles mateixes poguessin mirar-se en un mirall i observar la seva bellesa, incrementada per la seva personalitat entregada a ajudar al pròjim, el seu esperit de superació i la seva generositat .

Segons el director, Jordi Soler: “Les experiències allà (Fundació) viscudes marcaran el recorregut d’un camí que porta a la realització del seus somnis"

Fotograma de la pel·lícula: Alba i Núria visitant la maternitat de la Fundació

La presentació de l’acte va anar a càrrec de Lancy Dodem, portaveu de la Fundación Vicente Ferrer, l’actual representant de la Fundació a Terrassa Francesc Cardellach i Juli Puigantell.

Lancy Dodem va néixer a la Fundació i allà va ser on va créixer i va estudiar gràcies a Vicente Ferrer, va ser el seu primer nen apadrinat, però Dodem el considera un pare.

Ara s’enorgulleix de ser portaveu de la Fundació: "és una bona forma de retornar tot el que he rebut i a la vegada treballar per al meu país".

Lancy Dodem va fer reflexionar als assistents a l’acte sobre la importància de l’existència de les ONG’s que serveixen per a que “les nostres mans puguin arribar més enllà”; també va aprofitar per a agraïr a la ciutat de Terrassa la seva eterna disposició a col·laborar amb la Fundació Vicente Ferrer.

La pel·lícula és, sense cap mena de dubte, tota una lliçó sobre la superació pròpia i sobre l’amor a la vida. Porta a plantejar que tot i els inconvenients que la societat (o la pròpia genètica de les protagonistes) o nosaltres mateixos ens posem en el nostre dia a dia, sempre podem anar més enllà i fer-nos útils ajudant a aquell que està més necessitat. 

TRÀILER DE LA PEL·LÍCULA:

http://www.youtube.com/watch?v=3FnX3pVaZzs&feature=player_embedded

WEB DE LA FUNDACIÓ VICENTE FERRER:

http://www.fundacionvicenteferrer.org/es/

"El consumidor no va a trobar els mitjans; ells l’han de sortir a buscar"

Jordi Soler dona la seva opinió sobre com són, com haurien de ser i com seràn els mitjans de comunicació

Seguint amb el cicle de conferències “Temps per saber; Catalunya i els seus reptes”, el passat dilluns Terrassa va conèixer la visió d’en Toni Soler sobre “Els mitjans”.

El polifacètic català assegura que tot i que a Catalunya no tenim grans lobbys o ambaixadors som creadors, és més, “tenim superàvit de creació cultural de bon nivell”, el problema és que no s’encarrila bé per tal que sigui coneguda. Així doncs, Madrid ha patit una invasió pacífica de creatius catalans que marxen per a triomfar, segons el periodista i guionista.

Per això es necessiten els mitjans, com va avançar el presentador de l’acte, el també periodista Joan Carles Peris, “no és possible la supervivència d’un país sense uns mitjans de comunicació que alimentin la seva cultura”.

Soler creu en el producte ben fet amb enginy i un toc de ficció, per això valora positivament TV3, una cadena de referència informativa capaç d’explicar què passa en l’entorn més proper i què passa fóra vist amb els ulls dels d’aquí. També va fer èmfasi en que gràcies a TV3 s’ha estès l’ús social del català. TV3 compleix per tant, la tasca més insubstituïble de la TV: enfortir la llengua –en aquest cas el català -.

No tot van ser bones visiones dels mitjans; el convidat a la conferència va opinar que en un futur els diaris només sortiran en paper els caps de setmana, però acabar desapareixent totalment del món imprès i restringir el seu ús a les pantalles.

Va reflexionar sobre si és viable o no: “els consumidors han d’assumir que cal pagar ja sigui poc o molt per arribar a la informació” i aquí es troba el gran repte: cal convèncer als consumidors que els periodisme rigorós i ben fet té un preu.

Segons el periodista, la revolució digital, igual que la neolítica i la industrial van implicar un canvi en la manera de viure; ara ens informem més, abans i interactuem amb la informació, els problemes que presenta la revolució de les multimèdies són l’excés d’informació, que satura al públic, i que segons aquests internautes la xarxa ha de ser lliure i gratuïta, pel que resulta impossible intentar obtenir beneficis. Així doncs, cal “analitzar i trobar la manera de fer que els nostres mitjans siguin internacionals i accessibles a tothom i a la vegada generin uns ingressos.

Toni Soler i Joan Carles Peris en un moment de la conferència en el Centre Cultural

En el torn de preguntes el nombrós públic va mostrar interès pel futur de les televisions públiques, al que Soler va contestar ràpidament sentenciant que la televisió privada mai serà capaç de substituir a la pública, especialment en els continguts culturals;  i en Joan Carles Peris va mostrar el seu pessimisme enfront el futur dels periodista com a gremi, que tot i la que la necessitat d’informació pot passar qualsevol barrera, hi ha masses (futurs) periodistes, tenim uns mitjans limitats i serà quelcom difícil tot i que no impossible.

Finalment, l’acte va acabar deixant entre els assistents el convenciment que ja sabien alguna cosa més sobre els mitjans de comunicació a Catalunya, els pros i contres de la nova era de la informàtica i de l’internet i el convenciment que hauran d’anar fent-se a la idea que no tot serà flors i violes –gratuïtes- en els mitjans de comunicació d’un futur cada cop més proper.




Fotografia: Cristóbal Castro.

Terrassa roda un lip dub multitudinari per reivindicar els drets dels discapacitats

Ahir al matí el parc de Sant Jordi es va vestir de coloraines per ser l’escenari d’un gran lip dub* que serà presentat el proper 2 de desembre  a l’Auditori de Terrassa per a commemorar el Dia Internacional de la Discapacitat.

Els més de 700 participants van trobar-se a les 10 al parc per a assajar el ball de la tornada de la cançó escullida, que era Crida, de Miquel Abras

http://www.youtube.com/watch?v=Igsy70gZUoY&ob=av2e

Els participants aprenent la coreografia

Tan bon punt els voluntaris anaven arribant al punt de robada del parc(zona pícnic) se’ls hi donava un guant blanc pintant de colors per al ball final. Cada associació també anava caracteritzada amb quelcom que l'identifiqués, amb vestits típics hindús el grup de Bollywood o vestits de cowboys els del grup de country.

Moltes associacions van voler formar part del gran acte com ara el grup de puntaires, d’embarassades, de Joves de Can Tusell, l’Esbart, l’Acció teatre, el Club Natació Terrassa, les escoles Fàtima, Crespinell, Heura, El pi;  l’IES Montserrat Roig; els esplais de Can Palet, de Ca n’Aurell o El Globus, FUPAR, Diables, PRODIS, un grup de Bollywood, els Geganters o Castellers  entre d’altres.

Un moment del rodatge del lip dub

Un cop apresa la coreografia, els grups que ja havien estat informats previament per correus electrònics de la zona on estarien i del que haurien de fer van anar a les seves respectives posicions i després de 3 intents, la quarta vegada la ser l’encertada.

La càmera va recòrrer gran part del parc i va acabar el seu recorregut a la façana principal de la Masia Freixa, on tots els grups s'havien anat reunit un cop la seva zona havia estat enregistrada per acabar fent un ball conjunt on els colors i les ganes d'avançar pel que fa al respecte i reconeixement a la discapacitat que és té a la ciutat, així ho deia una gran pancarta: "Aquesta és la nostra ciutat, encara queda molt per fer".

El polític Manel Pérez d'ICV-EUiA va participar en l'acte

El matí ple de gresca, xerinola i música es va acabar amb una gran xocolatada per als participants.

El lip dub va finalitzar amb davant de la Masia freixa amb tots els participants celebrant el Dia Internacional de la Discapacitat

*Un lip dub és un vídeo musical fet per un grup de persones que fan playback, gestos i moviments amb una cançó.

PxC: "Nosaltres també volem obrir les portes a la immigració...per que marxin!"

El passat dijous 10 de novembre, diversos membres del partit polític de Plataforma per Catalunya

(PxC) van venir a Terrassa a fer un meeting que forma  part de la seva campanya electoral per promocionar el partit.

Terrassa va escoltar durant  tot el dia lemes de la campanya per mitjà d’unes furgonetes amb altaveus, també hi havia voluntaris repartint calendaris i fulletons del partit polític.

A les 19.30 passades va començar l’acte a l’interior del Centre Cívic Municipal President Macià. A l’exterior, un grup nombrós de ciutadans organitzats pel moviment  dels  Indignats de la ciutat es manifestaven en contra del partit, titllat de feixista per les seves idees xenòfobes.

Durant l’acte van tenir la paraula Josep Maria Anguix, representat del partit al Vallès Occidental que va parlar dels manifestants del fora del centre cívic com a “gentuza” i paràsits de la societat aprofitant-se dels immigrants cobrant subvencions amb les ONG.

Va mostrar la seva indignació per la mala acció de l’Ajuntament de Terrassa que, segons assegurava, l’havien trucat  demanant-li respecte amb la seva campanya vers la ciutat  però que no havien estat capaços d’aconseguir l’absència d’indignats com Plataforma per Catalunya havia demanat prèviament.

A continuació, va parlar Marta Priego, la número dos de la llista del Senat de PxC, que va engrescar als assistents comentant convençuda que “la nació catalana s’està dissolent i perdent la seva identitat” a causa de l’alt nombre d’immigrants, que suposen un desordre en la societat; “especialment l’immigrant islàmic, que no vol integrar-se”, va acabar alçant la veu per dir que l’únic vot contra la invasió de Catalunya, és el de PxC”.

August Armengol, regidor de l’Ajuntament del Vendrell, va explicar el seu projecte d’aquestes eleccions per a aconseguir regidors a Barcelona, on la feina va ser més escassa en les últimes votacions i en aquestes s’ha treballat amb fermesa. Va concloure la seva intervenció assegurant que el motiu de la crisis mundial en la que estem immersos és la globalització: la lliure circulació de persones, capitals i mercaderies i abans de seure va explaicar que ell també vol obrir les portes ala immigració PERQUE MARXIN!(va cridar efusivament, i el públic va respondre amb aplaudiments ben forts, alabances i confirmant el seu discurs)

Finalment, l’esperada intervenció del president de PxC, Josep Anglada va ser rebuda per uns càlids aplaudiments i crits de lloança cap al polític.

Va començar el seu discurs polític de manera poc ortodoxa, explicant que havia pensat en portar mata-rates per aquells que l’esperaven fora, però que tan sols hi havia 4 perroflautes i que no valia la pena preocupar-se. Va explicar titubejant (potser pel nervis) que els manifestants li tenen por perquè saben que PxC no serà política podrida- terme amb el que defineix els demés partits- i que el pròxim cop que pugui venir a terrassa, ho farà com a diputat del govern. 
Repetia que PxC és cada dia una opció política més consolidada; ja que defugen de la escòria social(va dir senyalant a l’exterior del centre cívic, des d’on es sentien protestes i crits del moviment 15-M), que cada dia els militants del seu partit fan pujar més l’esperança d’un futur millor, perquè la situació és cada dia pitjor. Va treure de nou el tret troncal de la seva política: l’immigrant ve a Espanya a treure’ns els treball, venen amb el cap alt i les butxaques buides i el PSOE i el PP han traït a la classe treballadora del país obrint-los les fronteres i donant facilitats.

També va explicar altres punts del seu programa, com prohibir l'ús públic del burka o qualsevol mocador relacionat amb l'Islam o onar més importància al producte interior en contra de la competència estrangera :“primer els de casa”, la reducció dels privilegis dels que gaudeixen la casta política, com els cotxes i les VISA oficials o els sous vitalicis dels diputats.

Añadir leyenda

Quan els assistents van començar a abandonar l’acte, els indignats, que no havien parat de tararejar coses com: “no, no, no, nazis no” o “fora els racistes i feixistes, ni a terrassa ni enlloc”, havient estar tot l’acte fent enrenou. Van rebre als assistents al meeting amb una gran pancarta i amb petits cartells, amb els que pretenien denunciar i mostrar-se en desacord públicament  de la ideologia racista del partit  o “nazi” com deien alguns, malgrat que no descartaven una baralla si algú pro-PxC esl insultava o es ficava amb la seva causa. 
Els mossos i la policia municipal van restar durant tot el meeting  controlant el cordó policial, amb furgonetes que també impedien el pas, aquest agents van ser insultats i menyspreats per alguns manifestants però no va haver violència física.

Quan els assistents a l’acte van començar a sortir del Centre cívic, els insults van predominar l’ambient, ja violent de per si, i fins i tot, alguns ous van sortir volant cap als pro-Anglada, però cap projectil va arribar a donar a ningú.

Finalment, els agents antidisturbis van decidir que ja no tenien res a fer allà i van marxar sense haver de lamentar cap accident en l’acte.

El pròxim diumenge es veurà si l’objectiu de PxC de tenir més vots ha sigut assolit amb èxit o han guanyat els indignats a l’àrdua batalla contra el xenòfobisme.





Fotografies cedides de Cristóbal Castro i de Maria Castro.

Tots sants amb crisi, menys assistència i un nou ossari

 El passat dia de Tots Sants, va ser una celebració una mica diferent a la de cada any a la ciutat de Terrassa.
Les llargues cues de cada any per entrar a l’aparcament, eren inexistents i a les 13 hores ja es podia aparcar amb normalitat, al contrari d’altres anys, on el  flux de cotxes és constant durant tot el dia.

En comptes de fins a una vintena de paradetes de flors a l'entrada, hi havia tan sols 10,ja que aquest any, com era d’esperar,  la gent havia optat per portar-se les flors de casa per tal d'estalviar-se els preus incrementats pel dia dels morts. Els venedors explicaven que cada cop s’està posant més de moda posar flors de plàstic a les tombes, ja que són més econòmiques, i al no pansir-se donen un millor aspecte a la làpida sense haver d’estar anant a canviar-les.

Un parell de dones es tornen per pujar a unes escales per netejar

Altrament, el negoci dels escaleristes, joves i homes que s’ofereixen a pujar amb les seves escales a les tombes més altes i netejar-les per la voluntat, també està a la baixa; molts explicaven que van estar-se gran part del matí asseguts al banc o que feien feines per les que rebien “Un trist gràcies” o “ 50 cèntims, que els entenc però jo també he de comprar menjar per la meva família”, explicaven incrèduls, i senyalàven que aquest any per tal d'estalviar-se diners, la gent s'arriscava a caure pujant ells ells mateixos a netejar, però reconeixien que no podien reclamar més als seus clients, perquè els vigilants dels cementiris podien fer-los fóra i “fastidiar-nos així la resta del dia”.

Detall d'un ram de flors decoratiu d'una tomba

El nou ossari

El cementiri de Terrassa, tot i la crisi actual, durant la diada de Tots Sants estrenava un ossari nou, ja que a l’altre no hi cabien més ossos. Aquest nou ossari està situat al costat de la porta d’entrada secundària; consta de 3 boques per a distribuir les restes i amb una passarel·la interna per la que els ossos podràn ser distribuïts manualment per la instal·lació i augmentar-ne així la capacitat. La nova construcció ha costat 112.000euros aproximadament i ha estat dissenyada de manera que no malmeti la visió de la zona on està emplaçada.

  
També s’ha arreglat la porta per a vehicles del cementiri que es troba al costat del nou ossari, però s’ha fet amb molta cura i només per una part, per tal de no danyar la paret on van ser afusellats i enterrats en fosses comunes sense identificació un gran nombre d’habitants republicans de la ciutat catalana.

Imatge de l'aparcament buit en comparació a anys anteriors.

Un dels passadissos replets de flors.

POLÈMICS ACUDITS DEL SR. EDI SOBRE ELS NOUS AGENTS MUNICIPALS

El passat 8 d'octubre, va publicar-se al Diari de Terrassa una vinyeta on es caricaturitza, pel fet de ser negre, un dels 19 agents que acaben d'entrar a formar part del cos policial de la localitat.
En l'esmentada caricatura, dues veïnes comentaven entre elles que aquest nou agent de color serà l'encarregat de controlar el top manta.
L’ intendent de la policia Municipal de Terrassa, Joan Antoni Quesada, no va trigar a enviar una carta al diari mostrant la seva indignació en nom de la Policia Municipal de Terrassa i acusant al dibuixant de  "pretendre fer humor basant.-se en prejudicis que poden titllar-se de racistes" i que "amb l'acudit publicitat pel diari,es traspassen els límits més elementals del respecte a les persones".
Quesada també s'ha manifestat assegurant que aquest nou agent va prendre  possessió del seu càrrec una setmana abans de la publicació de l'acudit gràfic després d'haver superat unes oposicions, un curs de formació a l’ Institut de Seguretat Pública de Catalunya i un any de pràctiques, cosa que el fa molt apte per la feina.
Des del Sindicat de Policia Local d’ UGT( SPL-UGT) també s'ha fet palesa del rebuig enfront de la caricatura, assegurant que  el dibuixant "desvela un important i preocupant prejudici racista que sona a ranci i anacrònic en una societat moderna i multicultural com és la nostra" i fins i tot, conviden al graciós-desgraciat, sobrenom amb el que es refereixen al Sr. Edi a prendre's un període de descans per la seva falta d'inspiració.

Hola a tothom!

Em dic Maria Castro i sóc una egarense(o terrassense pels més moderns) que està estudiant primer de periodisme a la "Universitat Autonòma de Barcelona", també sóc monitora de l'Esplai de Ca n'Aurell de Terrassa i voluntària del centre per a persones discapacitades Fupar.

Terrassa és una ciutat de 212.724 habitants (segons l'INE al 2010), també anomenada Égara pels romans i Égosa pels íbers.

Així doncs, val la pena dedicar-li un blog que espero que sigui de l'agrat de tots els lectors que per mitjà d'una crítica constructiva i educada m'ajudin a construir-lo de mica en mica.

Gràcies i fins aviat.