El passat dimarts 7 de febrer, el blog UnaPetitaGranCiutat va acudir a l'Ajuntament de Terrassa, on va tenir lloc una trobada amb l'alcalde de la ciutat i primer secretari del PSC, Pere Navarro; a l'entrevista van tractar-se temes com els indignats, el panorama econòmic europeu, els problemes monàrquics, assumptes de la ciutat i aspectes personals i desconeguts del socialista.
Pregunta: Com queden les relacions entre el PSOE i el PSC (que recolzava la candidatura de Carme Chacón) després del Congrés?
Resposta: El PSC no tenia cap candidat com a partit; es presentava la Carme Chacón, que és militant del PSC i evidentment, la majoria de la gent del partit li donava suport per proximitat, per tant, les relacions del PSC i del PSOE han de continuar com fins ara. Nosaltres continuem tenint els dos membres que hem tingut sempre a l’Executiva Federal que són el José Zaragoza I l’Esperança Esteve. El que hem de fer ara és una reunió amb La nova Executiva Federal i continuar treballant junts.
P: Si el moviment 15-M hagués emergit durant la seva joventut, hagués acampat? Quan estaven els acampats al raval, se li va ocórrer passar una nit amb ells? Quin futur li veu als indignats?
R: El moviment 15-M no crec que sigui només un moviment, sinó que eren diversos moviments i amb una part m’hi sentia identificat vaig parlar amb gent d’aquí al costat(referint-se al raval de Montserrat) i que era força interessant, també he de dir que l’evolució de després no em va agradar gaire perquè va començar com a un moviment de gent que no estaven només indignats, sinó que també volien construir alguna cosa més i es va acabar amb uns grups que volien indignar-se i no construir res de nou. Aquest es un moviment que teòricament es crea a partir d’un llibre de l’Stéphane Hessel que es titula Indigneu-vos: és un llibre que denuncia les polítiques del govern de França i per això aquest pamflet surt a la llum. Stéphane Hessel escriu un segon llibre que es diu Comprometeu-vos, i crec que la continuació del moviment 15-M és necessariament aquesta, és a dir, no pots sortir al carrer només a dir que estem enfadats, has de dir que estem enfadats per construir alguna cosa nova i per això es necessita compromís; i aquesta és la part que falta. L’Ajuntament de Terrassa és un ajuntament capdavanter en la creació de la oficina de mediació amb el tema de les hipoteques, estem fent ajuts emprenedors i una pila de coses; doncs tot això ho desconeixien els que estaven acampats aquí baix i ens demanaven que féssim determinades coses que ja s’estaven fent feia temps i ells no ho sabien. El problema no era només d’ells que no s’havien informat bé, sinó que a nosaltres probablement també ens costa comunicar-nos. La idea dels indignats està bé però després d’enfadar-se és imprescindible construir alguna cosa i avui en dia estem en un moment de transició en el que s’ha d’acabar alguna cosa, que es aquest capitalisme, que ens ha portat a tenir un alcans financer internacional sense cap tipus de revolució; que ens ha portat a que avui qui mana són les agències aquestes de rating; que ens ha portat a que les entitats financeres estiguin malament i no podem permetre que caiguin perquè això vol dir carregar-se tot el sistema econòmic mundial. Estem veient com aquest món acaba però no sabem què començarà, no sabem encara quina és l’alternativa d’això i és una alternativa que hem de construir entre tots i vol dir més democràcia, més llibertat i vol dir més regulació pels poder públics respecte a les entitats financeres i econòmiques.
P: Una de les propostes dels indignats era implantar la democràcia líquida, canviant la democràcia representativa per una participativa, és a dir, eliminar polítics; creu que arribaria a bon caire?
R: Això d’eliminar polítics és mol interessant perquè fa uns quants anys, un senyor que es deia Francisco Franco ho va fer, eliminar polítics sempre vol dir una dictadura. El que jo opino és que aquests sistemes assemblearis són sistemes que sobre el paper estan molt bé però que a la pràctica són molt difícils. Ara imagina’t que el poble vota directament, quan es necessiti fer una pujada d’impostos, la gent que votarà? Votarà que no, però és imprescindible pujar-los perquè els impostos són l’aportació que fa tothom per a poder construir bens comuns; però si et donen la oportunitat de triar, diràs que no. Per tant, els sistemes de partits i el sistema de representació no només continua sent vàlid sinó que és imprescindible, és imprescindible però amb les reformes que convinguin. Hem de fer que els partits polítics s’obrin el màxim. Nosaltres vam proposar primàries obertes, com han fet a França; és una manera de recuperar que la gent pugui participar, que la democràcia interna dels partits sigui una democràcia interna real i que ens obrim a molts sectors de la societat per a recollir propostes i això és el que ha de funcionar. Perquè sinó, insisteixo,a tota aquesta història que corre per Internet assegurant que tenir tants polítics i el sistema actual és massa costós; la única alternativa a aquest sistema és sempre una dictadura; les dictadures són més barates perquè el dictador s’emporta tot allò que arreplega, no té cap problema perque no hi ha cap legislació ni oposició.
Nosaltres estem instal·lats ara en un discurs que precisament diu que els polítics són el pitjor que li passa a la societat, però tu fixa’t, si estudies l’Europa dels anys 30, trobaràs les mateixes coses que ara: els polítics estaven desprestigiats, el sistema democràtic també i hi havia una crisi econòmica molt profunda perquè sortien justament del crack del ’29, hi havia uns moviments racistes i xenòfobs que estaven creixent a tota Europa que van comportar que en uns països guanyessin aquests moviments. I ara fixa’t en avui, fixa’t: hi ha un gran desprestigi de tots els polítics, del model democràtic, hi ha una crisi econòmica molt profunda i hi ha un creixement de partits xenòfobs i racistes i això només porta al desastre si no ho corregim abans
P:Què han de fer els polítics perquè la societat, i especialment el jovent, torni a confiar en ells?
R: Els polítics el que han de fer es creure’s que formen part de la pròpia societat i ser persona. A la gent el que no li agrada són els polítics que estan aïllats del poble, de la societat; són aquelles persones que pel sol fet de tenir un càrrec es pensen que tenen una placa de sheriff i que són més que els altres. El que hem de fer és tenir un llenguatge que sigui el llenguatge de la gent, perquè nosaltres no som més que ningú. Jo sóc l’alcalde de Terrassa, però sóc un ciutadà més de la ciutat i hi visc. Per tant, nosaltres hem de impulsar dins dels partits i dins dels càrrecs de representació aquestes actituds personals de proximitat. La gent ens ha de poder veure pel carrer sense cap problema. També hem de tenir la capacitat de obrir els partits. Hi ha polítics als que els interessa que el seu partit sigui el més petit possible perquè així no hi ha competència: Si tu montes el teu xiringito, és el teu xiringito; en canvi, com més obert està, més debat hi ha, més competència, per tant ja no és el teu xiringito, és un xiringito que la gent se’l fa seu i això és el que hem de propiciar, perquè sinó, al final hi ha desconnexió, desprestigi, desconfiança..
P: Com es porta la dedicació plena a la política sent alcalde i primer secretari del PSC amb una família amb filles adolescents?
R: T’has d’organitzar a la vida, jo no treballo més que moltes altres persones que tenen professions que no són polítiques. Conec gent que també treballa tots els caps de setmana, moltes hores al dia,...T’has d’organitzar, has saber que tens unes obligacions familiars i unes obligacions amb la teva ciutat i amb el teu partit; però si tens organització pots compaginar les coses. Això sí, tenir un cap de setmana de festa és gairebé un miracle, però de tant en tant en tinc algun.
P:Es veu molts anys més com a alcalde de Terrassa?
R: Això no t’ho puc contestar perquè no saps mai que és el que passarà. Jo no tinc la voluntat d’estar 23 anys com l’anterior alcalde (referint-se a Royes). Ara porto 10 anys, i no sabria dir quan sortiré d’alcalde perquè no depèn només de mi, això depèn de moltes altres coses.
P: Vostè té fama de caminar molt per la ciutat, mentre ho fa, s’ha fixat que cada cop hi ha més persones rebuscant entre els contenidors? Què n’opina?
R: Caminar per la ciutat és molt important perquè tu veus el que passa i la gent també et veu, i a més a més fas salut. No hi ha res com anar caminant pels llocs, perquè la ciutat vista des de dins d’un cotxe no és el mateix que vista quan vas a peu i és veritat que hi ha molta més gent. Ara tenim 22.000 aturats, que són la nostra principal preocupació i són aturats que venen del primer moment de la crisi, això vol dir que ja fa gairebé 4 anys, de manera que moltes famílies han perdut els subsidis i tenen moltes dificultats per menjar. Per això nosaltres hem augmentat els recursos als serveis socials, perquè hem de donar resposta. Per exemple, amb el banc d’aliments que tenim col·laboren unes quantes entitats de la ciutat que a través de serveis socials es donen aliments a moltíssimes famílies que estan en situacions realment difícils. Per això, moltes vegades quan em pregunten com puc compaginar ser alcalde amb secretari del partit jo els hi dic “home, és molt important perquè un alcalde sap exactament què és el que està passant a la societat, per que t’ho trobes, per que ho veus, per que la gent parla amb tu i això està bé per que quan estàs allà a Barcelona estàs al mateix temps en contacte amb la gent i veus a la gent que busca als contenidors” i no només això, hi ha una cosa més important, que es quan fas el porta a porta per que la realitat no es troba al carrer, està a les cases i les cases no es veuen des del carrer, quan hi vas te n’adones dels problemes que té la gent. El porta a porta el fem normalment per les campanyes electorals però es pot fer encara que no sigui campanya. Consisteix en anar a un bloc de pisos per exemple i vas trucant i parles amb gent i ells t’expliquen i tu expliques també, allà és on realment veus en quina situació està la gent de veritat: gent gran que fa mesos que no poden sortir de casa seva, per que viuen en quart pis sense ascensor i els veïns els hi ha d’anar a comprar el menjar per que ells no poden baixar al carrer; això està passant i si no vas i parles amb ells no ho saps. I per això nosaltres vam iniciar una política d’instal·lació d’ascensors que no és per que els blocs de pisos estiguin més macos, és una política per a donar un servei social molt important. Aquest és un de molts exemples.
P: Les noves tecnologies són un bon aparador per apropar-se a la gent, fins a quin punt creu que la relació que s’estableix és real?
R: Les noves tecnologies a mi m’han ajudat molt amb el correu electrònic i a través de Twitter,tot i que el Facebook el tinc més abandonat. Però has d’aconseguir que això sigui autèntic, és a dir, quan tu llegeixes un twit que representa que he escrit jo, has de llegir un twit que he escrit jo de veritat, no que l’ha escrit algú que està en una oficina; per tant hem de donar autenticitat i hem de donar responsabilitat també per que cada vegada que jo escric alguna cosa, tinc uns quants frikis que em segueixen i que em contesten absolutes barbaritats, alguns amb noms i cognoms i alguns altres des de l’anonimat; i per tant el que hem de fer és intentar més responsabilitat amb Internet i les noves tecnologies. Aquí es pot dir el que et doni la gana i aquí queda, per tant la gent que està aquí dins el que ha de fer és contrastar la informació: s’han donat les noticies de morts de gent famosa que no s’havien mort. De totes maneres, a mi m’han ajudat molt les noves tecnologies, sobretot el twitter.
P: Havent-hi tantes persones necessitades a la ciutat, no troba excessiu invertir 7.400€ en una màquina que tregui els xiclets dels carrers?
R: En un moment com aquest, qualsevol cosa sembla una gran despesa. La neteja s’ha de continuar fent i els xiclets són una cosa que embruta moltíssim els carrers.
Si s’ha de comprar una escombradora que també val molts diners es comprarà. Hem de qüestionar que ens gastem diners en publicitat? La publicitat té una funció informativa i hi ha uns professionals que la fan, hi ha unes empreses que treballen d’això i ho estan passant molt malament. Si cada vegada ho anem reduint tot, estem fent que l’economia sigui cada vegada més petita i que molts sectors hagin de plegar. Segur que aquesta màquina de xiclets l’han fet uns treballadors que estan en una fàbrica i necessiten que els hi comprin els productes per poder continuar treballant. La publicitat que es fa l’han fet uns treballadors en una impremta i que necessiten continuar treballant. En un ajuntament igual que en qualsevol altre lloc hem d’equilibrar les despeses de les coses que fem; hi ha coses que poden semblar que no són imprescindibles però són necessàries per que tota l’estructura vagui funcionant. La Festa Major per exemple, “Home, tan fotuts que estem gastar-nos tants diners i més en festes?” Doncs sí, per que a la festa major per començar estem donant una activitat a la gent que de tant en tant també necessiten passar-s’ho bé i d’altra banda, estem creant activitat per que hi ha gent que treballa actuant a la Festa Major, i al voltant de tot això es crea activitat econòmica. Ha sortit això de la màquina de xiclets i ha sigut molt divertit però pots agafar qualsevol altre cosa. Temes de protocol, la gent es queixa de tot el que l’Ajuntament gasta en protocol, doncs una part d’aquests gastos són per pagar els casaments que es fan a l’Ajuntament. Quan ve alguna delegació de fora el protocol és poder-los atendre igual que ells ens atenen quan anem nosaltres. Al final vivim en un món en que tot se simplifica tant que només ens arriben el missatges curts, parlant del twitter 140 caracters, doncs això és l’únic que arriba i no s’aprofundeix en res i fa falta aprofundir una mica en les coses.
P: Realment estem a prop de situacions d’hambruna a Terrassa?
R: Jo crec que gent que passi gana no n’hi ha per que els serveis socials i les entitats estan treballant molt a fons; però és cert que hi ha gent a la que li fa vergonya anar a buscar aliments per que mai a la seva vida s’ho haguessin imaginat: gent de classes mitges que han tingut bastants recursos i que s’han quedat absolutament sense res i a aquesta gent els hi fa vergonya anar a buscar menjar. Però tenim la sort que hi ha uns entorns familiars i socials que solucionen bastant aquests problemes i a més a més hi ha un sector de la població en el que normalment no s’hi pensa però que té un paper protagonista en això, que és la gent gran. La gent gran cobra unes pensions que en general no són gaire elevades però que si serveixen per posar cinc plats de sopa en comptes de dos ho fan i així van a casa a dinar els seus fills que estan aturats i els néts, estirant així la pensió i mantenint moltes vegades a familiars seus que estan en atur i amb la pensió de l’avi o de l’àvia viu tota la família, això està passant. Estem en una situació molt greu, per això a mi em fa molta ràbia quan veig les polítiques de determinats governs que l’únic que els importa és fer polítiques d’austeritat, però aquestes polítiques només d’austeritat el que fan és empobrir cada vegada més i això ens porta al desastre. En està ficant encara més en el forat. Europa està de recessió en recessió seguint les polítiques encapçalades per la Merkel i el Sarkozy; en canvi a Estats Units, on Obama va fer unes polítiques d’estalvi però també d’estímul de l’economia, estan sortint de la crisi; hi ha una gran diferència entre una cosa i altre. Jo tinc l’esperança de que a França guanyi en François Holland A les presidencials que es faran la maig i que aquestes polítiques puguin canviar i es facin polítiques d’estímul de l’economia per que sinó no sortirem mai del forat. Per exemple el que s’està fent amb Grècia és una barbaritat: els hi estan demanant que retallin i estalviïn tant, que facin unes reformes tant bèsties que això portarà a Grècia a 20 anys de pobresa absoluta, per que no els hi donen ni una oportunitat de poder créixer, ni una oportunitat d’invertir en economia productiva que faci que tot comenci a funcionar una altra vegada. Per tant, anem al desastre.
P: No creu que Espanya està fent el ridícul a nivell mundial quan un sindicat d’extrema dreta ha portat als tribunals al jutge Garzón?
R: Sí, nosaltres tenim un sistema judicial que és el que és i que segurament necessita reformes profundes i el resultat d’això és que un sindicat d’extrema dreta legal hagi portat a un jutge com el Garzón a ser jutjat per investigar els crims del franquisme. Això és un símptoma, haurem de veure que diuen els jutges. Aquest judici és per qüestions de procediment i jo no sóc un expert, jo sóc biòleg, però són qüestions de procediment sobre l’ investigació, de competències del jutge sobre si ho havia o no ho havia de fer; per tant, són temes molt formals. El que ha sortir és que el que s’ha denunciat ha sigut la pròpia investigació dels crims. Espanya encara té molt camí que recórrer amb això. Em sembla que va sortir al País a l’any 2000 que Eduardo Haro que ja va morir va publicar una carta de quan Zapatero va sortir escollit Secretari General, que tenia aquella voluntat d’arribar a acords però el Partit Popular l’anava maxacant i l’Eduardo Haro li va escriure una carta que diu “tothom el maxacarà per que són hereus de qui són i a més a més 70 anys després encara estem buscant ossos per les cunetes de les carreteres”; això és en aquest país. Aquest és un país en el que uns van guanyar la guerra i uns altres la van perdre i aquestes ferides encara no han cicatritzat i, desgraciadament, encara els que tenen més poder són els que van guanyar la guerra. Jo els hi deia a aquests que hi havia aquí baix: “El vostre enemic no sóc jo, jo sóc un tio d’esquerres i crec en moltes de les coses que defenseu. I els polítics no som tots iguals” I aquest és el discurs més perillós, aquest és el discurs que precedeix a la idea que una dictadura no està malament. Els polítics no som tots iguals, és diferent la gent del Partit Popular i la del Partit Socialista, nosaltres tenim a gent molt dolenta, segur; però defensem coses diferents.
Crec que fa falta molta informació, molta formació. Algú dubtava que el Mariano Rajoy de les primeres coses que faria seria fer justament el contrari que havia dit feia un mes?Ha pujat els impostos, a les classes mitjanes sobretot; no als rics. Està fent una contrareforma amb el tema de l’avortament, amb el tema dels drets de les dones, amb el tema de la justícia. Està fent accions populistes que són l’arrel de la dreta més radical. Per exemple, això de la cadena perpetua és una barbaritat i hi ha molta gent que ho aplaudeix. En el cas d’un home que ha violat i matat a una nena la gent diu “que el condemnin i es mori a la presó” però els que governem hem de tenir el cap més clar: una persona que ha comès un crim, per molt bèstia que sigui, és una persona a la que la societat ha de donar la oportunitat de rehabilitar-se i de reformar-se i per tant, nosaltres no entenem la presó com un càstig, sinó com un lloc on aquella persona es pugui reconvertir en persona. El concepte de presó per la dreta és un càstig i la gent pensa que ha de ser això; però nosaltres tenim un altre concepte probablement més civilitzat
P: Com és que té una bandera republicana al seu despatx?
R: Per que jo sóc republicà, el PSC és un partit majoritàriament republicà i el PSOE també; si fessis una enquesta entre els militants, sortiria que molt majoritàriament som republicans i això no vol dir que no respectis a la monarquia, estem en un sistema monàrquic; però les meves idees són profundament republicanes.
P: Amb els que està passant últimament a la família real, creu que queden gaires anys de monarquia a Espanya?
R: Jo crec que sí, sobretot el Rey Juan Carlos, la gent el respecta molt. Jo no tinc cap voluntat ni animadversió cap al rei o la família real, són persones absolutament respectables (algunes més que altres, com ja s’ha vist). El problema és que en la meva manera de pensar, en ple segle XXI, no crec que una persona pel sol fet de ser filla d’una altra persona tingui dret a accedir a ser cap d’estat en un país democràtic. El cap d’estat l’ha de poder escollit la gent i no ser el resultat d’un procés reproductiu.
P: Per acabar, com veu el futur de la premsa local: de la ràdio i de la televisió municipal? I del Diari de Terrassa?
R: La Ràdio i la Televisió municipals nosaltres les anem mantenint com podem i estem intentant reduir les despeses al màxim però mantenint l’activitat dels mitjans de comunicació. La gent pot pensar que això és malgastar els diners però tenen una funció social, donar informació. En el cas del Diari de Terrassa no t’ho puc dir per que és una entitat privada i l’Ajuntament no pot solucionar tots els temes de la ciutat. A Terrassa hi ha 22.000 aturats i tothom vol treballar a l’ajuntament i és impossible, si jo pogués els contractaria, però la gent ha de creure i ha de pensar que en sortir de la situació d’atur els primers responsables són ells i després hem de sortir d’aquesta recessió econòmica i no és l’ajuntament qui ha de crear llocs de treball, són les empreses privades i estem ajudant amb la creació del Parc Científic, que també ens critiquen però és una manera de posar les bases per que la ciutat es desenvolupi econòmicament; per tant estem gastant molt en serveix socials i molt en progressió econòmica i jo no sé si hi ha algú que passa gana però ho hem d’anar equilibrant. Hem de fer polítiques d’atenció a la gent i de creixement econòmicament per a la creació de llocs de treballs, no es tracta només de caritat, que avui pugui menjar però que demà tingui l’oportunitat d’aconseguir-s’ho.
PREGUNTES CURTES:
Un llibre: El cor de les tenebres, de Josep Conrat
Una cançó: Qualsevol de les del Serrat, però especialment les músiques que va posar als poemes de Miguel Hernández
Una sèrie de TV: ara no en puc seguir cap.
Una pel·lícula: Blade Runner de ciencia-ficció però en qualsevol cas, totes les del Ridley Scott.
Un moment del día: No és el moment del dia, sinó amb qui estàs i que estàs fent.
Una actriu: Meryl Streep.
Una beguda: Depèn de l’epòca, però la cervesa està molt bé.
Alguna marca en especial? Jo no tinc marques, la cervesa és una beguda que la pots trobar a qualsevol lloc del món i estarà bona.
Una olor: les olors de les plantes aromàtiques, l’espígol, la farigola, el romaní..
Un nom de dona: Doncs el nom de la meva dona que es diu Àngels, però en tinc dos més: Maria i Júlia que són les meves filles.
Un polític: Nelson Mandela, una persona que va estar-se quasi tota la vida a la presó i quan va sortir va ser capaç de ser president del seu país, de Sud-àfrica i va ser capaç de ser un president que va aportar la capacitat de la unitat, contra el racisme, les guerres..
Una professió: La que no he pogut exercir gairebé mai de la meva vida, que és biòleg i m’agrada molt.
Un moment emotiu: Els naixements de les filles, els millors moments de la vida d’una persona són els que comparteix amb la seva família.
